La Fundació Sa Nostra presenta una nova edició de «Sa Nostra Conversa», dedicada a la literatura, la memòria i la identitat
El cicle concentrarà enguany la seva programació en dues jornades, divendres 23 i dissabte 24 d’octubre, a Can Tàpera, amb quatre converses amb destacades veus de la literatura i la poesia contemporànies
La Fundació Sa Nostra presenta una nova edició de «Sa Nostra Conversa», el cicle de debat i reflexió que cada any reuneix a Mallorca destacades figures de la literatura, el pensament i la cultura contemporània. En aquesta edició, el programa es concentra en una única cita de dos dies, divendres 23 i dissabte 24 d’octubre, a la seu de la Fundació Sa Nostra, Can Tàpera, amb quatre converses al voltant de la literatura, la poesia, la memòria i la identitat.
Amb el títol «Sa Nostra Conversa: cicle de debat i reflexió sobre literatura, memòria, identitat i pensament», la programació proposa un recorregut per diferents maneres d’entendre la paraula i la seva capacitat per interpretar el món, preservar la memòria i construir una mirada sobre el present.
Les sessions, moderades per la periodista Marta Cabrero Iglesias, combinaran el diàleg entre els ponents amb la participació del públic. El programa reservarà també un espai per a una cata de vi de la terra, concebuda com un moment de trobada i interlocució entre els convidats i els assistents.
Divendres 23 d’octubre: poesia, paraula i vertigen
La primera jornada començarà a les 17.30 h amb la conversa «A l’inici, la poesia», protagonitzada per Maria Negroni, escriptora, poeta i traductora, i Ada Salas, escriptora, poeta i assagista.
La trobada partirà de la poesia com a forma primera d’aproximació al llenguatge i com a espai de creació, exploració i coneixement. Dues autores amb una extensa trajectòria literària dialogaran sobre l’origen de la paraula poètica, les seves possibilitats i la seva capacitat per obrir noves formes de percepció.
A les 18.40 h serà el torn de «La paraula i el vertigen», una conversa entre Susanna Rafart, poeta, narradora i traductora, i Sebastià Alzamora, escriptor i Premi Nacional de Poesia 2026.
La sessió plantejarà una reflexió sobre la relació entre llenguatge, literatura i experiència, i sobre la capacitat de la paraula per aproximar-nos a allò que ens inquieta, ens desborda o escapa de les certeses. La conversa posarà en diàleg dues trajectòries literàries que han explorat, des de perspectives diferents, els límits i les possibilitats de l’escriptura.
Dissabte 24 d’octubre: literatura i memòria
La segona jornada començarà a les 11.00 h amb «Narrar la memòria contemporània», una conversa entre Nadal Suau, assagista, crític literari i professor, Premi Anagrama d’Assaig 2023, i Ignacio Vidal-Folch, escriptor i periodista.
La sessió abordarà la relació entre literatura i memòria en el món contemporani: com narram el passat, quines històries recordam i quines formes pot adoptar la literatura quan es converteix en una eina per interpretar una societat i la seva memòria col·lectiva.
A continuació, a les 12.15 h, els assistents podran participar en una cata de vi de la terra, que servirà també com a espai de trobada i conversa informal amb els ponents.
El cicle es tancarà a les 12.40 h amb «El cos de la memòria», una conversa entre Fermín Herrero, poeta i crític de poesia, i Jordi Doce, poeta, traductor i crític de poesia.
Des de la poesia i la crítica literària, ambdós autors reflexionaran sobre la manera com la memòria es fa present en l’escriptura i sobre la relació entre experiència, cos i paraula. Una conversa que convida a pensar la memòria no només com allò que recordam, sinó també com allò que queda inscrit en nosaltres i que la literatura és capaç de recuperar i transformar.
Un espai per al diàleg amb el públic
Amb aquest nou format concentrat en dues jornades, «Sa Nostra Conversa» reforça la seva vocació de convertir Can Tàpera en un espai de trobada entre creadors, pensadors, lectors i públic. Més enllà de les intervencions dels ponents, el cicle reservarà moments per a la interlocució directa amb els assistents, amb la voluntat d’afavorir el diàleg i l’intercanvi d’idees.
La nova edició dona continuïtat a un projecte que, al llarg dels darrers anys, ha comptat amb la participació de destacades figures de la literatura, la filosofia i el pensament contemporani i que s’ha consolidat com un espai estable de reflexió cultural a Mallorca. La Fundació Sa Nostra destaca precisament aquesta voluntat de generar converses al voltant de les qüestions que interpel·len la societat contemporània.
Les places per assistir a les diferents sessions es poden reservar a través de Eventbrite.
BIOGRAFIES
_____________________________________________________________________________________________________________________________
María Negroni publicó numerosos libros, entre otros: Arte y Fuga, Cantar la nada, Elegía Joseph Cornell, Interludio en Berlín, Exilium, Objeto Satie, Archivo Dickinson y Oratorio (poesía); Ciudad Gótica, Museo Negro, El testigo lúcido, Galería Fantástica, Pequeño Mundo Ilustrado, El arte del error, La idea natural y Colección permanente (ensayo); El sueño de Úrsula, La Anunciación y El corazón del daño (ficción). Obtuvo las becas Guggenheim, Fundación Octavio Paz en poesía y del DAAD en Berlín, el Premio Internacional de Ensayo Siglo XXI, su libro Islandia recibió, en su versión en inglés el Premio al Mejor Libro de Poesía en Traducción del año del PEN American Center y su libro de poemas, Utilidad de las estrellas recibió el Premio Margarita Hierro de España. Su obra ha sido traducida al inglés, francés, italiano, sueco y portugués.
Ada Salas (Cáceres, 1965) estudió Filología Hispánica en la Universidad de Extremadura. Se ha dedicado a la docencia, primero en la Universidad de Angers, después en institutos de Enseñanza Secundaria de Madrid y en diferentes espacios relacionados con la creación o/y la lectura de poesía. Ha colaborado con otros artistas en los campos de la pintura, la danza, la música y el teatro. Ha publicado, entre otros, los siguientes libros de poesía: Variaciones en blanco (1994), La sed (1997), Lugar de la derrota (2003), Esto no es el silencio (2008), Limbo y otros poemas (2013), Descendimiento (2018) , Arqueologías (2023), y acaba de aparecer Gramática locura. En 2019 recibió la Medalla de Extremadura. En el campo del ensayo cabe destacar Alguien aquí (2008), El margen, el error, la tachadura (2011) y Lengua del alma (2019). No duerme el animal reúne su obra hasta 2005; en 2016 se publicó la antología Escribir y borrar, y en este año mismo año Como si nunca nada. Tres de sus libros han aparecido traducidos al sueco, Arqueologías, al italiano, y Descendimiento al alemán. Ha recibido premios de poesía como el Premio Hiperión, el Ciudad de Córdoba “Ricardo Molina”, el premio de ensayo “Fernando Pérez “y el premio internacional de poesía “Regina Coppola”.
Susanna Rafart Corominas (Ripoll, 1962). Es va donar a conèixer amb el Premi Carles Riba l’any 2001, amb el llibre Pou de glaç. El van seguir els Baies -Premi Cavall Verd 2005-. i la trilogia formada per L’ocell a la cendra (2010), La mà interior (2011) i La llum constant (Premi Rosa Leveroni, 2012). Posteriorment, ha publicat els poemaris Beatriu o la frontera i D’una sola branca, aquest darrer, Premi Miquel de Palol 2021, Premi Nollegiu al millor llibre de poesia catalana de l’any 2021 i Premi Cavall Verd. Resultat de tots els volums anteriors és l’antologia El saüc i la forja (2022) i la poètica L’ombra desigual (2023).) i Contracant (Premi Serra d’Or, 2025). En aquest camp, ha rebut el Premi a la Trajectòria Quima Jaume (2018). Escriptora en la frontera dels gèneres, ha publicat els volums Un cor grec Memòria i notes d’un viatge (2006), Les tombes blanques. Contes de la Mediterrània (2008 i Gaspara i jo. Sobre l’amor. Retrat oval de Gaspara Stampa amb intervencions presents. L’han seguit Crisàlide. Pastoral en Si Menor (2015), el dietari Dies d’agost. Notes i dies de terres properes; l’any 2018, la novel·la històrica La fugida d’Urània i la prosa de viatges sobre Armènia Les roses a frec de l’hivern (2023). Com a continuació dels seus treballs entre la poesia i el teatre, va presentar al Teatre Romea, Dietari del puma (2026), editat recentment.
Ignacio Vidal-Folch. Nacido en Barcelona, se ha dedicado al periodismo, la literatura y la traducción. Entre sus últimos libros traducidos figura el «Pessoa» de Richard Zenith y el «Journal» de André Gide. Ha publicado varias novelas y conjuntos de relatos , y el dietario «Lo que cuenta es la ilusión». Actualmente colabora como columnista en varios periódicos.